Per aquest mes d’octubre hi ha quatre obres a comentar…Són les següents:

de Joan Rosell

La imperfecció d’un llapis trencat per una franja roja, al damunt d’un paper d’aqüarel·la. Tot són elements gràfics pel que fa a la composició. Aquesta resta a l’esquerra per donar aire a la direccionalitat de la punxa del llapis amb l’originalitat de que la franja vermell coloreja i esquinça al protagonista deixant de perfecte. L’enquadrament superior a l’igual que el del llapis a l’esquerra és per donar aire al corró vermell de color.

Antònio López

Amb un concepte semblant a l’anterior la imperfecció la mostra el fet de que la fulla està esquinçada, jugant amb el concepte de vida i mort pel que fa al color pel fet de la seva separació i amb el toc divertit de reparació que li donen les agulles imperdibles. Simple de missatge i de color amb textures interessants i amb impacte visual. Potser hagués intercanviat els colors, doncs la cua sembla que hagi de ser la part que dona vida a la fulla.

Miquel Calvet

La restauració d’una gerra vella és el motiu d’imperfecció. La llum lateral ajuda a donar textura al motiu de la foto. Aquesta juga amb color monocrom de vermells terrosos i el negre neutre del fons donant minimalisme a la policromia. El fet de tallar la gerra per sota dona protagonisme i fa més evident el tema de la imperfecció. Com a la foto anterior hi ha la voluntat de reparació.

Rosa Colomé

En aquesta fotografia se’m fa difícil veure el tema que ens ocupa. La porta d’un cementiri potser és la pista per tenir present la nostra imperfecció davant l’eternitat. La composició de la fotografia és interessant, fosca amb tot el pes de la imatge a la dreta i ressaltant la base de l’arbre “no caigut” en contrast amb l’horitzontalitat dels propietaris dels nínxols que només imaginem. Pel tema dramàtic potser també quedaria bé tractar-la en blanc i negre.